Preguntes freqüents
1. Què és STEMarium?
STEMarium és una comunitat virtual d’aprenentatge, gestió i compartició de bones pràctiques en l’àmbit STEM (Science, Tecnology, Enginering and Mathematics). Ofereix coneixement, recursos i eines multiformat a la comunitat educativa catalana que vulgui desenvolupar, compartir, implementar o avaluar projectes d’ensenyament i aprenentatge en aquest àmbit.
Aquesta comunitat se sustenta a través de la plataforma web que porta el mateix nom.
STEMarium s’emmarca dins del pla STEMcat de la Generalitat de Catalunya i està impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Bancària “la Caixa”, el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica de la UAB (CRECIM-UAB) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
STEMarium està adreçat a qualsevol persona interessada en l’àmbit STEM, ja sigui per la seva implicació en la docència d’aquestes disciplines o per la seva professionalització, com docents, educadors/ores i altres experts del món educatiu, així com a professionals de l’àmbit científic i tecnològic que estiguin interessats a col·laborar, a escala personal o institucional, en l’educació STEM a les aules.
STEMarium està obert a persones a títol individual i a institucions, entitats, grups i centres que hi vulguin participar.
No es permet la participació d’empreses o entitats amb ànim de lucre amb l’objectiu que a la plataforma no se li pugui donar cap ús comercial, ja que no ha estat creada amb aquesta finalitat.
El disseny de la plataforma STEMarium s’ha dut a terme a través d’un procés de cocreació guiat per docents i experts en educació STEM i en tecnologies educatives, que han aportat els seus coneixements, expertesa i l’anàlisi de les necessitats del sector.
Un recurs és qualsevol material o proposta (activitat, unitat didàctica, eines d’avaluació, etc.) educativa en l’àmbit STEM i que pot ser útil per al professorat o educadors/educadores no formals en el desenvolupament de la seva tasca.
Anomenem professional o entitat STEM a tota persona o entitat que es dedica professionalment a la ciència, a la recerca, a la tecnologia, a les enginyeries, al disseny, a l’emprenedoria, etc. tant de l’àmbit públic com privat, que s’ofereix a col·laborar amb la comunitat STEMarium, tot aportant una perspectiva nova i inspiradora a les lliçons STEM i a les oportunitats professionals del demà.
La comunitat STEMarium és el conjunt de persones usuàries de la plataforma que col·laboren de forma virtual i dinàmica, per tal de compartir, desenvolupar o avaluar projectes d’educació STEM, així com intercanviar experiències i generar col·laboracions.
Dins l’apartat “Comunitat” es poden trobar tots els seus membres a través d’un cercador i també les ofertes formatives que poden ser d’interès per la comunitat, així com l’agenda d’activitats i esdeveniments que ofereixen les entitats col·laboradores.
El repositori STEMarium és el conjunt de recursos d’educació STEM disponibles a la plataforma per a tota la seva comunitat.
Test answerText resposta
2. Com funciona STEMarium?
A dalt de tot a la dreta trobaràs el botó INICIAR SESSIÓ. Pots iniciar sessió a través d’un compte de Google o a través de qualsevol altre correu electrònic. En aquest segon cas, has de clicar a “Registra’t aquí” i seguir les indicacions del formulari de registre i crear una contrasenya. Un cop dins el registre, has de triar una opció del perfil que més s’adeqüi a tu i acabar d’omplir les dades. Has de llegir les Condicions d’ús i acceptar la Política de privacitat, i autoritzar la cessió de dades a les fundacions, si escau, per poder clicar a ENVIAR FORMULARI i finalitzar el procés. Rebràs un correu electrònic amb la confirmació del registre i ja podràs acabar de completar la informació del teu perfil a l’espai personal.
Un cop t’has registrat, a dalt de tot a la dreta trobaràs el botó NOU RECURS. La creació d’un nou recurs consta de 4 passos que pots anar completant d’un sol cop o deixar pendent per finalitzar més endavant.
STEMarium és una comunitat d'usuaris en xarxa i que, per desenvolupar aquesta comunitat, part de la teva activitat com a persona usuària (el nombre de recursos, perfil d'usuari públic i foto, comentaris sobre els recursos) és visible per altres persones usuàries.
Per contactar amb una altra persona usuària, has d'entrar al seu perfil i clicar sobre el símbol del sobre de paper dins l'espai de contacte. S'obrirà directament el teu servei de correu electrònic amb l'adreça del correu electrònic de la persona usuària amb qui vols contactar.
SI VOLS QUE CONTACTIN AMB TU, HAS D'ENTRAR AL TEU ESPAI PERSONAL I INCLOURE-HI EL TEU CORREU ELECTRÒNIC EN LA ZONA DE CONTACTE. Podràs afegir-hi, si vols, els enllaços a les teves xarxes socials.
Amb la publicació de missatges, comentaris, descripcions, opinions, arxius, recursos d’educació STEM o qualsevol altre contingut al lloc web, autoritzes el Departament d’Educació, la Fundació “la Caixa” i la resta d’usuaris de STEMarium perquè utilitzin i explotin aquests continguts sota els termes de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Aquesta llicència permet compartir els continguts (copiar i redistribuir-los a qualsevol mitjà o format); i adaptar-los (mesclar, transformar i construir a partir d’aquests); sempre que es compleixin les següents condicions: identificar l’autor de forma adequada, afegir un enllaç a aquesta llicència Creative Commons, i indicar si s’han fet canvis —això es pot fer de qualsevol forma raonable, però no de forma que suggereixi que es té el suport de l’usuari llicenciant; i finalment, no es pot fer un ús dels continguts amb propòsit comercials. A banda de les anteriors, no existeixen altres restriccions. No es poden aplicar termes legals ni mesures tecnològiques que restringeixin legalment a altres realitzar qualsevol ús permès per la llicència.
Cada persona usuària és responsable de tota l’activitat que realitzi a través del seu compte, com crear materials d’aprenentatge, publicar comentaris, opinions i altres continguts, així com utilitzar altres continguts i serveis de la plataforma, sempre d'acord amb les Condicions d’ús i a la conducta ètica plasmada en la nostra Política d'ús acceptable, que has acceptat en el moment de registrar-te.
La Secretaria de Polítiques Educatives del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya és la responsable de tractar les teves dades personals amb la finalitat de prestar i gestionar els serveis que ofereix la plataforma STEMarium. Tens dret a accedir a les dades, rectificar-les, suprimir-les, sol·licitar-ne la limitació, oposar-te al seu tractament i a revocar el consentiment prestat. Al document Política de privacitat s’indica com fer-ho.
És el conjunt de normes que asseguren una conducta ètica dins la plataforma. Les polítiques d’ús de STEMarium són importants per oferir una experiència positiva als usuaris. Has de complir-les quan utilitzis la plataforma STEMarium. Les tens disponibles al final del document de les Condicions d’ús de STEMarium que trobaràs al peu de la pàgina principal.
Si trobes que qualsevol material publicat a la plataforma és ofensiu, desagradable o que no compleix la Política d’ús acceptable, posa’t en contacte amb nosaltres per correu electrònic a stemarium@fundaciorecerca.cat. Si decidim que cal retirar material, farem els esforços raonables per fer-ho de manera oportuna.
Pots cancel·lar el teu compte d’usuari en qualsevol moment. Per fer-ho, només cal que ens adrecis un missatge fent la petició al nostre correu electrònic de contacte: stemarium@fundaciorecerca.cat.
Per a més informació, pots consultar l’apartat “Compte d’usuari” de l’Avís legal i Condicions d’ús, que trobaràs al peu de la pàgina principal.
Sí, sempre que vulguis pots actualitzar la informació o afegir materials en un recurs propi ja publicat, accedint-hi des de la icona d’edició. Tots els canvis que facis es publicaran de manera immediata.
Si el recurs està validat i disposa del segell de qualitat de STEMarium, no es pot modificar.
En el cas d’un recurs aliè, per modificar-lo, abans hauràs de duplicar-lo. Per a més informació, consulta la resposta a la pregunta: “Quines són les condicions per poder duplicar un recurs d’un altre usuari?”.
Això és perquè tens el recurs en mode esborrany. Has de finalitzar-lo arribant al darrer pas de creació del recurs i clicar a “Compartir” o “Compartir i validar”.
Si creus que el teu recurs compleix amb els criteris de qualitat de STEMarium, pots enviar el teu recurs per a validar i la comissió d’experts en farà la valoració i, si escau, concedirà el segell de validació.
En el darrer pas de creació del recurs has de clicar a “Compartir i validar” i es remetrà un avís a la comissió d’experts. El recurs serà publicat de manera immediata sense segell fins que sigui validat. Sempre pots accedir a aquest pas, fins i tot després d’un temps d’haver-lo creat.
Els requisits indispensables que ha de complir un recurs per poder passar a la fase de validació per part de la comissió d’experts, són els següents:
Tots aquests criteris són d’obligat compliment perquè el recurs pugui ser admès en el procés de validació.
Els criteris de validació d’un recurs són els especificats en aquest llistat. La valoració es farà en una rúbrica segons tres nivells i puntuacions: novell (1 punt), adequat (3 punts) i avançat (5 punts). S’estableix el llindar de puntuació de 39 punts com a mínim per aconseguir el segell de validació.
No, un cop un recurs ha rebut el segell de validació no es pot modificar.
En tot cas, es pot duplicar un recurs validat, fent-hi modificacions o afegint-hi ampliacions, però perdria el segell de validació original. S’hauria de tornar a demanar si es creiés oportú.
L’objectiu de duplicar un recurs és millorar-lo per anar enriquint i diversificant els continguts de la plataforma.
En duplicar un recurs et compromets a complir amb la normativa de la llicència Creative Commons de Reconeixement-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Aquesta llicència permet mesclar, transformar i construir nous continguts a partir dels ja existents, sempre que no se’n faci un ús comercial.
Per complir amb la normativa, en duplicar un recurs, la plataforma farà automàticament un reconeixement de l’autoria prèvia amb l’històric de duplicacions o versions prèvies, amb els seus enllaços i s’haurà d’indicar si s’hi han fet canvis.
En el moment de crear un duplicat, hauràs de canviar el títol i especificar i justificar les modificacions que duràs a terme. Aquesta informació serà visible en la fitxa del recurs duplicat i la podràs modificar cada vegada que facis algun canvi.
S’hi poden afegir més materials, recomanacions, o adaptar-lo a altres nivells educatius o a altres àrees, disciplines o metodologies, etc.
No és possible crear duplicats idèntics.
3. Què significa el descriptor..?
En aquest apartat es pot trobar un breu glossari amb la finalitat de facilitar l'ús dels descriptors de recursos del repositori, ja que el significat de molts d'aquests termes no gaudeix de consens en la comunitat educativa. D’aquesta manera, es consensua un significat comú per a fer-ne ús a la plataforma. Podeu trobar els diferents termes ordenats alfabèticament.
És un enfocament educatiu en el qual una llengua estrangera s’utilitza com a mitjà d’instrucció per a ensenyar continguts d’altres matèries. L’aplicació d’aquesta metodologia es tradueix en un increment de les oportunitats d’aprendre la llengua estrangera i practicar-la sense incrementar les hores del currículum específicament destinades a l’ensenyament i a l’aprenentatge d’aquesta. Les classes AICLE es caracteritzen per l’ús que es fa de la llengua estrangera amb un propòsit real, és a dir, el seu ús és autèntic i, per tant, molt més significatiu per als alumnes.
Font: Xtec – Xarxa telemàtica Educativa de Catalunya (20 de desembre de 2021). Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera (AICLE/EMILE). Disponible a: Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE/EMILE)
Són metodologies educatives caracteritzades per donar importància a l’aprenentatge autònom i contextualitzat, on generalment l’alumnat és qui decideix entre una varietat de propostes quin tipus de tasca vol portar a terme i en marca el ritme de desenvolupament. L’ús de racons, ambients i caixes d’aprenentatge és més comú a les etapes d’educació infantil i primària, tot i que hi ha exemples també a l’ESO. - Racons: consisteix en la disposició a l’aula de espais diferenciats temàticament que disposen del materials oportuns perquè els infants puguin desenvolupar activitats molt properes als seus interessos en petits grups. Segons la proposta educativa, els racons estan més o menys guiats o acompanyats pels docents. - Ambients: espais temàtics per investigar, experimentar i aprendre, sovint més amplis que els racons destinats a utilitzar i optimitzar els recursos aprofitant tots els espais de l’escola. Cada ambient es configura com un paisatge, amb una estètica, uns materials i unes accions concretes que els diferencien entre si (taller, espai experimental, joc simbòlic...). L’organització es fa en grups heterogenis quant a l’edat, nivells d’aprenentatge, interessos i necessitats especials, tot afavorint la interacció, cooperació i col·laboració i on s’estableixen relacions d’ajuda mútua. - Caixes d’aprenentatge: són propostes sobre una temàtica concreta i específica del currículum. La proposta es troba dins una capsa on hi ha les instruccions que han d’anar seguint i tot el material que necessiten per portar-les a terme. Es consideren un suport a un aprenentatge més autònom de l’alumnat, on generalment aquest tria amb quina caixa interaccionar i com fer-ho.
Fonts: Jiménez, J. R. (2003). Un aula para la investigación: cómo construir un ambiente favorable a la indagación educativa. A: Revista investigación en la escuela, 51, 15 – 26.
Trueba, B. (2015). Espacios en armonía. Propuestas de actuación en ambientes para la infància. Octaedro.
És una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte en el qual els participants es formen, tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo: és un projecte educatiu amb utilitat social.
Font: Aprenentatge servei (20 de desembre de 2021). Disponible a: https://aprenentatgeservei.cat/
L’Aprenentatge Basat en Problemes és una estratègia d’ensenyament basada en l’estudi de situacions del món real, contextualitzades i significatives que, a partir de recursos, pautes i orientacions proporcionades als estudiants, pretén promoure aprenentatges conceptuals i capacitat per resoldre problemes. L’aprenentatge basat en problemes s’esdevé en petits grups de discussió sota la direcció d’un tutor. En aquesta estratègia d’ensenyament s’inverteix l’organització tradicional dels processos d’aprenentatge: primer es presenta una situació real o versemblant derivada del món real que contextualitza el problema, es delimiten els coneixements que es tenen i els que són necessaris per resoldre’l i a partir d’aquí es dissenya i segueix un pla de treball, perquè durant el procés d’aprenentatge es resolgui simultàniament el problema.
Font: Grau, R. (2006). L’aprenentatge basat en problemes com a estratègia interactiva en l’ensenyament de la biologia. A: Treballs de la SCB, 57, 155 – 167. DOI: 10 .2436/20 .1501 .02 .36
Es considera un tipus d’aprenentatge que té com a propòsit elaborar un producte, resoldre un problema o gaudir d’una experiència estètica, és a dir, que té un objectiu extern a l’aprenentatge que actua com a promotor d’aquest. Es basa en la idea segons la qual l’aprenentatge es produeix quan el currículum s’instrumentalitza en contextos reals o versemblants. Sota aquesta definició podem acollir-hi metodologies molt diverses però que coincideixen en dues característiques: impliquen un conflicte o repte a resoldre i els aprenents tenen un paper actiu que exerceixen en la comunitat.
Fonts: Domènech-Casal, J. (2017). Aprenentatge Basat en Projectes en àmbits STEM. Claus metodològiques i reptes. A: Ciències, 33, 2 – 7. Disponible a: https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.7 XTEC- Xarxa telemàtica Educativa de Catalunya (20 de desembre de 2021). Treball per projectes. Disponible a: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/xarxacb/treball-projectes/
És aquella que es fa servir com a mitjà per a regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los més enllà de la mera qualificació. En l’avaluació formativa les decisions les pren fonamentalment el professorat a diferència de la formadora que les pren fonamentalment la persona que aprèn.
Font: Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
Metodologia en què les classes magistrals se substitueixen en una proporció rellevant per vídeos, lectures o qualsevol altra activitat que l’alumnat pot fer de manera independent fora de l’horari lectiu, mentre que a l’aula es fan activitats pràctiques de manera cooperativa i es resolen dubtes dels materials treballats de manera autònoma. D’aquesta manera, el que habitualment esdevé a l’aula de manera grupal, que és la instrucció teòrica, es porta a terme a casa i a l’aula l’alumnat aplica coneixements pràctics sota la supervisió del professorat que és el que habitualment es proposa fer de manera autònoma.
Font: Peinado, P., Prendes, M. P. i Sanchez, M. M. (2019). La clase invertida: revisión sistemàtica en el período 2010 – 2017. A: Docencia e Investigación, 30, 96 – 120.
Quan parlem de context ens referim a l’escenari que s’escull per generar en l’alumat la necessitat d’entendre algun dels fenòmens que passen o han passat al món. La seva comprensió, a través de la construcció i ús d’unes idees científiques i sobre la ciència, haurien de capacitar els aprenents per actuar en el marc d’una comunitat de pràctica. Es considera que la seva potencialitat radica en què possibilita (LIEC, 2016):
- Reconèixer la utilitat del coneixement après.
- Construir coneixement científic amb sentit i transferible.
- Generar una activitat científica escolar (indagar, argumentar i modelitzar).
- Estimular la necessitat d’aprendre i continuar aprenent.
- Generar emocions positives en l’alumnat en descobrir reptes que el porten a formular preguntes estimulants, implicar-se en la recerca de solucions i experimentar la satisfacció de trobar-les.
- Implicar-se en accions que repercuteixen en la comunitat (escolar, de l’entorn proper o global).
Font: Sanmartí, N. i Márquez, C. (2017). Aprendizaje de las ciencias basado en proyectos: del contexto a la acción. A: Ápice. Revista de Educación científica. 1(1), 3 – 16. Disponible a: https://doi.org/10.17979/arec.2017.1.1.2020
Podem definir les controvèrsies sociocientífiques com a qüestions socialment vives que involucren opinió científica i/o tecnològica i en què hi ha discussió, desacord i/o debat públic. En les controvèrsies sociocientífiques existeix discrepància entre els diversos actors i forces socials implicats (investigadors, científics, opinió pública, administració, empresa privada...) i sovint es requereix coneixement cientificotecnològic, però també d’altres àrees (econòmica, política, ètica, etc.) per a fonamentar un posicionament. Així doncs, i en contraposició a la controvèrsia, situem el consens i parlem de consens sociocientífic quan existeix un acord entre les diferents parts al respecte d’un assumpte d’opinió científica i/o tecnològica.
Font: Díaz, N.; Jiménez-Liso, R. (2012). Las controversias sociocientíficas: temáticas e importancia para la educación científica. A: Revista Eureka, 9(1), 54 – 70. DOI: 10498/14624
És un procés analític i creatiu en què s’involucra una persona en un problema real i significatiu i se li ofereix la possibilitat d’experimentar, crear i prototipar models, rebre’n un feedback i redissenyar la solució proposada. Així doncs, s’enfronta a l’alumnat a un problema i es demana que sigui capaç de trobar solucions creatives en comptes seguir unes instruccions, tot posant en relleu el procés de disseny: sospesar les idees, iterar, fallar, aprendre i perseverar. Font: Adaptació de Bressler, D. M. i Annetta, L. A. (2021). Using game design to increase teacher’s familiarity with design thinking. A: International Journal of Technology and Design Education. Published online 02 january 2021.
Disponible a: https://doi.org/10.1007/s10798-020-09628-4
És una carpeta o llibreta amb una finalitat acreditativa ja que s’hi recullen evidències dels canvis i les millores que ha seleccionat l’aprenent per mostrar la seva progressió. Hi inclou els seus objectius i les activitats que ha realitzat, que mostren el punt de partida i com va avançant en el desenvolupament de les diferents competències i sabers socials. Són claus les reflexions sobre allò que l’alumnat no sap encara i què farà (o ha fet) per revisar els errors. Té la qualitat de fer transparent el procés d’aprenentatge.
Font: Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
Es pot considerar una variant de l’aprenentatge basat en problemes amb unes característiques particulars. Un cas planteja una situació-problema que s’exposa a l’alumnat per tal que aquest desenvolupi propostes d’anàlisi o solució, però s’ofereix en un format de narrativa o història, que conté una sèrie d’atributs que mostren la seva complexitat i multidimensionalitat. Els casos poden ser reals o bé simulats o realistes.
Contenen informació suficient però no exhaustiva. És a dir, no s’ofereixen a priori anàlisis conclusives, ja que una de les tasques principals de l’alumnat és aprofundir en la informació i conduir ells mateixos l’anàlisi i les conclusions.
Font: Díaz, Frida. (2005). “El aprendizaje basado en problemas y el método de casos”. A: Díaz, Frida. (2005). Enseñanza situada: vínculo entre la escuela y la vida. México: McGraw Hill. P. 62 – 95.
Activitat polifacètica que inclou l’observació, la formulació de preguntes, la recerca d’informació a llibres i altres fonts per a conèixer el que ja se sap sobre un tema; el disseny i planificació d’investigacions; la revisió d’idees, atenent a l’evidència experimental disponible; el maneig d’eines associades a l’adquisició, anàlisi i interpretació de dades; la formulació de respostes, explicacions i prediccions i la comunicació de resultats. La indagació requereix la identificació d’assumpcions, l’aplicació del pensament lògic i crític i la consideració d’explicacions alternatives.
Font: Jiménez-Liso, M. R. (2020). Aprender ciencia escolar implica aprender a buscar pruebas para construir conocimiento (indagación). A: Couso, D., Jimenez-Liso, M.R., Refojo, C. i Sacristán, J. A. (coords). Enseñando ciencia con ciencia (p. 53 – 62). FECYT i Fundación Lilly. Penguin Random House.
La ludificació és una metodologia que té com a objectiu motivar mitjançant l’ús d’elements de joc (dinàmiques, mecàniques, estètica) en contextos que no són de joc. En educació es tradueix a fer viure experiències d’aprenentatge gratificants utilitzant elements de joc. La ludificació en educació, que ens aporta diversió i experiència, es projecta com una tendència per no només motivar l’alumnat, sinó també per fer créixer tant la cohesió de grup com l’autonomia de cada un dels alumnes.
Font: Servei Educatiu del Vallès oriental III (20 de desembre de 2021). Com gamificar una activitat? Disponible a: https://serveiseducatius.xtec.cat/vallesoriental3/formacio/gamificacio/com-gamificar-una-activitat/
És un moviment en què persones amb diversos perfils, edats i interessos s’involucren en el disseny creatiu, la construcció i/o la personalització d’objectes, artefactes i altres construccions amb un objectiu lúdic o utilitari, tot barrejant tecnologies digitals i físiques i assolint resultats de vegades inesperats.
Font: Dougherty, D. (2013). The maker mindset. A: Honey, M. i Kanter, D.E. (Eds) Design, make, play (p. 25 – 29) Routledge. Disponible a: https://doi.org/10.4324/9780203108352
És el procés reiteratiu de construcció i refinament de models de fenòmens naturals (construcció de teories). La modelització a l’aula implica que els alumnes participin activament d’una pràctica de co- i autoconstrucció de models, de manera que s’involucrin en un tipus de raonament i discurs “científic”, el qual inclou aspectes com ara el diàleg crític, l’anàlisi de la correspondència entre el fenomen i el model o la discussió de models contradictoris.
Font: Couso, D. (2020). Aprender ciencia escolar implica construir modelos cada vez más sofisticados de los fenómenos del mundo. A: Couso, D., Jiménez-Liso, M. R., Refojo, C. i Sacristán, J. A. (coords). Enseñando ciencia con ciencia (p. 63 – 74). FECYT i Fundación Lilly. Penguin Random House.
Parlem de STEAM per referir-nos a enfocaments globals i transversals que aprofiten solucions contextualitzades i problematitzades per a treballar les Ciències, la Enginyeria - Tecnologia, l’Art i les Matemàtiques cercant solucions creatives i crítiques.
Font: STEAMcat (20 de desembre de 2021). Checklist STEAM. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Disponible a: https://projectes.xtec.cat/steamcat/marc_pedagogic/check-list-steam/
El Pla STEMcat d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques és una iniciativa que respon a la necessitat d’encarar el desequilibri que es produeix actualment a certs àmbits de la ciència i la tecnologia, entre l’oferta laboral i les persones formades i preparades per satisfer-la.
Aquest repte planteja la necessitat d’emprendre actuacions a tot l’àmbit educatiu però fent focus, principalment, en dos grups de població:
- D’una banda, és imprescindible aconseguir una major participació de la dona en les professions STEM i, especialment, en l’àmbit tecnològic;
- De l’altra, cal incidir en els col·lectius en risc d’exclusió i amb nivell socioeconòmic baix, que escullen els estudis que porten a aquestes professions amb menor proporció que la resta de la població.
S’ha d’entendre que la diversitat de professionals des de la perspectiva de gènere, del seu origen social o cultural comporta un factor de riquesa i de millora de l’activitat econòmica en qualsevol sector però, a més, per aquells sectors en què es preveu un creixement de la demanda d’ocupació, aconseguir aquesta diversitat esdevé un requisit per tal d’assolir els objectius de justícia social i d’equitat.
El pla s’estructura en els quatre eixos següents:
- potenciar la formació dels professors en els àmbits científics, tecnològics i matemàtics;
- potenciar les competències científiques, tecnològiques i matemàtiques entre els estudiants de l'educació obligatòria i desenvolupar procediments per fer-ne l'avaluació;
- encoratjar la participació de les empreses del sector a l'escola;
- promoure la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques a la societat, fent èmfasi especial en les activitats adreçades a la comunitat educativa.
Font: Pla STEMcat d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i en matemàtiques. (2017). Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Coneixement, Departament d’Ensenyament i Departament de Presidència. Disponible a: https://smartcatalonia.gencat.cat/web/.content/02_Projectes/documents/20190918_PlaSTEMcat.pdf
És, en última instància, un procés de creació. En el cas de la producció d’objectes, la tecnologia s’aproxima més a l’art que a la ciència, però a diferència de l’obra d’art, l’objecte tecnològic respon a demandes ben definides, és essencialment utilitari, racional, respon a necessitats i ha estat concebut i realitzat mitjançant una acció concreta.
Font: Adaptació de Gay, A., & Ferreras, M. A. (2016). La educación tecnológica. Editorial Brujas. P. 23
Els projectes globalitzats estan orientats a treballar competències transversals, com ara les conegudes 4Cs del Partenariat XXI (Pensament Crític, Creativitat, Comunicació i Cooperació) o altres competències relacionades amb aprendre a aprendre com ara autonomia, etc. Això es treballa habitualment en projectes de caire interdisciplinari, és a dir, projectes que plantegen un repte que per tal que es pugui portar a terme cal aplicar coneixement de disciplines o àrees diferents. El focus, però, està en les competències d’aprendre a aprendre o metadisciplinàries que es treballen.
Font: Xarxa de competències bàsiques. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. (20 de desembre de 2021) El treball per projectes: aprenentatge autèntic. Disponible a: http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/xarxacb/documents/treball-projectes-aprenentatge-autentic.pdf
Matriu que explicita, d’una banda els criteris de realització i, de l’altra, els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. L’alumnat la pot utilitzar per a autoavaluar-se.
Font: Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
L’acrònim STEM respon a les sigles en anglès de les disciplines de Ciència (Science), Tecnologia (Technology), Enginyeria (Engineering) i Matemàtiques (Maths). A la plataforma STEMarium es considera que un recurs és STEM quan treballa la mirada d’una (o més) d’aquestes tres disciplines: la científica, l’enginyeril i tecnològica o la matemàtica.
Font: Couso, D. (2017). Per a què estem a STEM? Un intent de definir l’alfabetització STEM per a tothom i amb valors. A: Ciències, 34, 22 – 30. Disponible a: https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.403
Són les sigles de Tecnologia de la Informació i la Comunicació. Cal assenyalar aquest descriptor quan les TIC es fan servir en el recurs amb la finalitat de promoure les pràctiques científiques (sensors, simulacions...) i hi aporten un valor en si mateixes.
Font: López, V., Couso, D. i Simarro, C. (2020). Educación STEM en y para el mundo digital: El papel de las herramientas digitales en el desempeño de prácticas científicas, ingenieriles y matemáticas. A: Revista de Educación a distancia (RED), 20(62). Disponible a: https://doi.org/10.6018/red.410011
Entès com a metodologia o enfocament didàctic es pot definir com una manera de pensar que implica un acostament lúdic a la solució de problemes amb els recursos que es tenen a l’abast. Destaca pel seu caràcter lliure i basat en l’autonomia dels nens i les nenes i afronta els reptes de manera exploratòria, fet que pot resultar central per capacitar al l’alumnat per a algunes de les pràctiques d’enginyeria.
Font: Claustre Obert. XTEC. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya (20 de desembre de 2021) Tools for Tinkering.
Disponible a: https://projectes.xtec.cat/claustreobert/general/tools-for-tinkering/
Respon a una concepció de l'educació oberta, flexible i participativa que és el nucli de les societats democràtiques. L'aprenentatge cooperatiu proposa un enfocament de les situacions d'ensenyament-aprenentatge basades en les interaccions socials i pretén que els alumnes es vinculin estretament entre ells, de manera que cada un sap que el seu esforç personal ajuda els companys a aconseguir l’èxit tant a nivell grupal com individual.
Font: Programa intensiu de millora – PIM (2021, 20 de desembre). El treball cooperatiu. Disponible a: http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/pim/estrategies/documents/el_treball_cooperatiu.pdf
4. Caixa d'eines
En aquest apartat hi ha una selecció de materials i eines que poden ser útils per a docents i educadors en el disseny i avaluació de recursos STEM.
Materials elaborats en el marc del Pla STEM.cat i que s'ofereixen amb l'objectiu que siguin usats per centres i professorat com una eina de formació en el desenvolupament STEM
https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/materials/stemcat/index
Materials elaborats en el marc del Pla STEMcat i que s'ofereixen amb l'objectiu que siguin usats per centres i professorat com una eina de formació en el desenvolupament STEM
